El repte d’educar en el canvi continu

L’ensenyament ja fa temps que va deixar enrere l’immobilisme que el va caracteritzar el segle passat. Durant molts anys, sota el pretext de l’estabilitat, el currículum de batxillerat es va mantenir gairebé inalterat, i els docents ensenyàvem exactament allò que havíem après com a alumnes. Mentrestant, l’entorn canviava, però els requisits d’accés a la universitat romanien invariables.

L’any 2011 es va dur a terme l’última modificació de les proves d’accés a la universitat (PAU), però amb canvis que no van ser molt significatius. Ara, gairebé quinze anys més tard, es planteja un canvi radical en la concepció d’aquestes proves, amb l’objectiu que els alumnes demostrin la seva maduresa i competència, més enllà dels continguts curriculars estrictes. Aquesta nova orientació podria suposar una gran oportunitat per consolidar el currículum competencial que es va començar a implementar fa uns anys. Tanmateix, aquest potencial pot quedar desaprofitat si continuem amb la tendència actual de canvis normatius improvisats i comunicats amb poca antelació.

Materies optatives a Batxillerat

De l’immobilisme curricular hem passat a una successió de modificacions, sovint anunciades en la premsa, a última hora i “contramodificades” segons la pressió mediàtica. Un exemple d’això són les matèries optatives de batxillerat, que vam haver de crear per complir amb la major optativitat que ofereix el nou currículum. En el nostre centre, vam aprofitar aquestes assignatures, per dissenyar una oferta  que complementa les mancances derivades de la reducció horària de les matèries de modalitat, que va causar la nova llei. Aquest és ja el tercer curs d’aplicació, i lluny de consolidar el que tenim, se’ns planteja, una vegada més, noves modificacions.

En aquesta ocasió, es proposa la fusió de matèries de ciències com Física i Química o Biologia i Geologia en dues assignatures combinades. Aquesta mesura té alguns aspectes positius, com garantir que l’alumnat tingui coneixements en ambdues disciplines, però té l’inconvenient d’una reducció horària en matèries que els alumnes cursaran en el segon curs de Batxillerat. S’anuncia que es compensarà amb les matèries optatives, però encara no sabem com. Un cop més, els docents haurem de reaccionar a corre-cuita, reajustant horaris i programes, en detriment del temps que podríem dedicar a allò que veritablement importa: repensar l’ensenyament perquè els alumnes aprenguin millor.

L’efecte de la IA i la tecnologia

En aquesta era tecnològica i amb la irrupció de la intel·ligència artificial, la pertinència del currículum esdevé més difícil de justificar. Quins continguts cal prioritzar? Aquesta és una reflexió que ha de ser constant. Com integrar l’ús d’eines tecnològiques de manera que afavoreixin l’aprenentatge autèntic, en comptes de promoure la mera reproducció d’informació que es pot trobar fàcilment? 

A més, tant alumnes com docents hem de fer una reflexió sobre l’ús racional de la intel·ligència artificial. Per als estudiants, és essencial aprendre a utilitzar aquestes eines com a suport per desenvolupar habilitats crítiques, i no com a substitut del pensament propi. Als docents ens correspon explorar com incorporar la IA per enriquir el procés d’aprenentatge sense perdre de vista el paper central de la reflexió pedagògica i l’acompanyament personalitzat.

Continuarem la tasca pedagògica amb l’objectiu de la millora continua.

Autora: Pilar Campano – Cap d’Estudis de Batxillerat

---

Preinscripcions obertes pel curs 2025-26: del 12 al 26 de març